títol? he de posar títol? no puc posar títol!!!

Avui és un dia diferent,  ple d'esperances, ple de somnis, ple d'idees, ple de sentiments, ple d'entusiasme, ple de colors, ple de textures i és totalment igual al dia d'ahir, quan ens vam llevar, és idèntic amb les mateixes  esperances, somnis, idees, sentiments, entusiasme,   .... però sempre hi ha un petit detall, una coseta, una paraula,  que fa que et sentis especial. Ara és quan et preguntes que carai vull dir amb tot això!!! La veritat és que estic escrivint a raig, segurament no tindrà massa sentit, però avui em sento així!

Quan vam començar aquesta aventura del món del blog vaig pensar utilitzar-lo com a diari, com a quadern de bitàcola de les coses que fem a casa (els de parla anglesa en diuen DIY (do it yourself))    i per això no vaig complir cap de les normes (no escrites) del món blogger o la bloggosfera ( cal afegir que la meva timidesa hi fa molt), no vaig donar a conèixer el meu blog i no vaig posar foto al meu perfil, entre d'altres,  tot i això, els que comenten, tant de forma pública com en privat, els agrada el contingut .... això si, els pocs que el coneixen m'asseguren que el nom del blog és molt xulo, original, bonic, ..... i jo també ho penso, més que res per que és la manera com he explicat sempre on és casa meva, però ells no saben una cosa, una cosa que em va explicar un dels nostres lectors, el nom no és original, mira aquí , ja,ja,ja,ja una peli de terror??? ja,ja,ja,ja. Però Ca la Morena era allí molt abans que s'inventessin les pelis de terror, no, no, abans que s'inventessin les pel·lícules! ja,ja,ja,ja,ja

Per això, quan el Teto em va suggerir que l'obris al món, que el donés a conèixer al nostre entorn, la meva primera resposta va ser -No, no, quina vergonya!!!!   Però ara me l'hauré de menjar (la vergonya) amb patates, per que després del que ha escrit aquí http://enricvallsdiu.blogspot.com.es/2013/01/treballs-manuals.html, no tinc paraules!

Bé, si que en tinc, des del meu humil espai us vull ensenyar que escriu un personatge del que tinc l'orgull de dir que el conec casi des de que vam nàixer, amb qui he viscut aventures divertides i  surrealistes, en primera persona del singular i primera del plural, qui m'ha fet riure fins a deixar de respirar i qui m'ha fet plorar per la tendresa que irradia al parlar de sentiments. Amic dels seus amics. Cal afegir què ell juga en una lliga diferent de resta de mortals, però no et vull pas aigualir la sorpresa d'obrir el seu blog i perdre't entre els seus pensaments o anècdotes, que  desgrana de forma lògica però caòtica i surrealista, amb comparacions impossibles i paraules estretes de la perduda biblioteca d'Alexandria, ara, només un petit tast, la resta la trobaràs al seu lloc, al lloc del Teto,  http://enricvallsdiu.blogspot.com.es/

Això és el que ha escrit al seu blog sobre nosaltres:

De Blogs, Joseps, Joans i Ases n´hi ha a totes les cases, però blog com l'última casa a l'esquerra ... pocs, molt pocs, com a molt, l'última a la dreta on només si va per desmenjar o desbeure.  http://lultimacasaalesquerra.blogspot.com.es/ 

Tothom te un petit cosidor que acaba sent una gran caixa d'eines, on s'hi troba de tot, menys fil i agulla, per fer petits o grans sargits de roba i també de casa. Si no teniu aquest cosidor-caixa no podeu tenir casa endreçada, o sigui que compreu-la i els que en tingueu veneuse-la, perquè us quedarà petita si teniu l'acudit de visitar i consultar el blog de l'Eva Roig i familia. 

http://lultimacasaalesquerra.blogspot.com.es/

Només clicant un cop ja aprendreu a treure-li profit al cosidor, a les eines, i a la caixa, tant si en teniu, com si no. I si feu cas a la plàsticadona del blog, semblareu en Doraemon traient manualitats sense parar, com si fóssiu marsupials. És un blog ple de manualitats sense manual i treballs manuals sense treball, si no el visiteu sereu condemnats a treballs forçats en algun Gulag de la Sibèria, allà els treballs també son manuals, a pic i pala i -60º sota zero -la temperatura més suau-, més us val ser hàbils amb les mans i clicar damunt l'enllaç. Ni que us digueu Manuel o Manual, també el podeu visitar.

http://lultimacasaalesquerra.blogspot.com.es/

Treballs manuals, manualitats, plàstica, o simplement tenir les mans ocupades,  és fer alguna cosa més que obrir i tancar la nevera per treure'n calories fredes, colorades i edulcorades. Amb  les mans podem fer infinitat de coses, de fet cada dia fem treballs manuals i molts. Només despertats, ja pitxem amb el dit, el quin sigui, per no dir amb tot el puny, com en Bud Spencer, el cony de despertador perquè calli, i tant si calla... Aquesta és la primera manualitat del dia, bé també potser que t'hagis llevat a mitja nit per desbeure, aquesta no la compten, o sí....De fet hauríem d'especificar que és fer un treball manual, o millor dit fer manualitats. Però potser serà més fàcil que comencem amb el que NO son treballs manuals, ni que ho semblin:

Moure els dits de les dues mans amunt i avall per sobre del comandament a distància, NO,  pulsar amb qualsevol dit l'interruptor d'encesa del rentaplats, NO,  rentar els plats ni que sigui sense Fairy  - encara que s'hagi de brunyir més- TAMPOC,  aixecar la tapa del contenidor  per llençar la bossa d'escombreries -ni que sigui només amb dos dits- TAMPOC, tallar un bistec desprès de dues hores de planxa,NO,  treure el tap de la càmera de la roda de la bicicleta per inflar-la, NO, enganxar una calcomania amb guants de boxa, NO, esmolar el ganivet del pernil o la fals, TAMPOC, fer ralet, ralet, paga un dineret, ho seria si acabessis fabricant el ralet, si no TAMPOC...aquests son alguns casos pràctics i quotidians del que NO son manualitats, i així una llista infinita, que anirem ampliant...

http://lultimacasaalesquerra.blogspot.com.es/ 

Els treballs manuals consisteixen en transformar, modificar o crear, algun objecte o útil, servint-se de les pròpies mans ó, si estàs de sort i unes altres mans ho fan per tu, encara millor, també continuaran se'n treballs manuals, però no els hauràs fet tu, llavors perdrem l'essència i la satisfacció del procés. Segurament a l'escola, l'única assignatura que no suspenia ningú, era la plàstica o treballs de plàstica, així és com s'anomena  academicament. A part d'en Mr Been segurament ningú a suspès mai la plàstica, perquè a tothom se li dona bé aquest tema i perquè el recomanen 12 de cada 10 taxistes, a més serà d'estudi obligatori amb la nova llei d'ensenyament. Equiparable, amb crèdits, a un màster de Daltonisme universitari.

El nivell mínim exigit de coneixements acadèmics serà, com barrejar l'aigua freda i calenta de l'aixeta de la banyera, que no sigui monocomandament, sense escaldar-se. I si voleu aprovar l'assignatura sense cap problema, traient bona nota i estan a la última amb novetats, regals, reutilització, sorpreses de colors, i bombolles salines, visiteu el blog de l'Eva Roig -La Morena- 

http://lultimacasaalesquerra.blogspot.com.es/ 

AIXÒ SI QUE SERAN TREBALLS MANUALS, i no pintar amb plastidecors de color blanc, color inútil on els hi hagi. EN MR BEEN JA HI ESTÀ SUBSCRIT.

Gràcies Teto!