Us desitgem un bon Nadal

Amb aquesta imatge us desitgem unes felices festes i un millor any nou.

I et preguntaràs ... per què tant aviat?
Doncs per que no puc deixar de recomanar-vos una coseta i ho he de fer amb temps, per si tu també la vols.

Mira't bé la fotografia, es genial l'avet que la meva amiga Montse m'ha portat, és genial per què es realment bonic i és útil, molt útil!!! és comestible! Ella ja em va donar la idea, jo només la copiaré, el posaré a la taula guarnida el dia de Nadal, serà part de la decoració i a l'hora dels postres.... ens el menjarem!

Em fa molta il·lusió poder-vos presentar aquest treball de la Montse, i si en vols un, només li has de fer comanda, i fa moltes altres coses dolces, fes-hi una ullada.

Terrari de crasses o suculentes

Ja fa temps el peixets taronja amb els que compartíem casa... ens van deixar! No vam voler adoptar-ne més i la peixera, ara, s'omplia de pols en un racó.

Mentre me la mirava un dia (en aquell racó on s'omplia de pols) la vaig imaginar plena de vida una altra vegada, però ... de diferent manera.

La convertirem en un terrari de plantes crasses o suculentes

Què necessitem?  doncs, poca cosa!! La peixera (o qualsevol altre recipient que vulguis reutilitzar), les pedres decoratives blanques (no es necessari ni que siguin blanques, ni que siguin pedres, però  a mi m'agraden) i evidentment les plantes.

Comencem omplint una mica el fons amb les pedres decoratives, jo no volia que la turba negra és veiés, per això vam agafar una bossa transparent per posar la terra dins i també hi posem les plantes.

Cobrim els espais que hi ha entre les suculentes, amb pedres blanques.

I dir que les fotos no li fan justícia a la meva pobra peixera-terrari de crasses o suculentes

Bon cap de setmana llarg!

i per fi ... la bústia

No sé pas si hauria de dir: i per fi... el fred, amb el canvi horari i  el començament del fred, en principi deixem de fer tanta vida al carrer i ens quedem més a casa (amb temps per dur a terme tots aquells projectes que tenim pendents), però d'uns hiverns cap aquí, m'adono que tinc més ocupat l'hivern que l'estiu! I els projectes estan a la llista ("tareas pendientes") sense tatxar. 

Fa almenys 6 anys que vaig comprar aquesta bústia! sí, em fa vergonya! 

No havíem trobat el moment de posar-nos'hi!

.

Però la tenia guardada en un lloc que no em feia nosa, i aquest és l'error. (Excuses, excuses!!!!)

I com no hi entrempuses a cada moment, doncs.... (més excuses???)

Aquelles hores de l'hivern, amb el fred instal·lat a fora,

La pluja d'hivern (tranquil·la i suau), la boira freda, humida, gebradora,

Algun any fins hi tot ens visita la neu!

Intentem no quedar-nos hipnotitzats davant les flames del foc a terra.

El bagul

Guardar a les nits d'estiu els coixins de les cadires del jardí (aquí i aquí) és converteix en un suplici. Jo els guardo cada nit, (suposo que tu també ho fas, no? o sóc jo sola la rara?) després de la sobretaula de sopar, primer per que no vull que els toqui el sol tot el dia i després hauria de treure el pèl que hi deixarien tots els gats del veïnat al fer la migdiada. 

Ja feia temps que aquest bagul gegant (i de colors estridents) de quan el meu fill era petit i el tenia a la seva habitació ple de joguines era quasi buit, a mesura que els nens es fan grans les joguines es fan petites!!!

En fi, al ser un bagul de plàstic i molt resistent vaig pensar fer-li un canvi d'imatge, i donar-li un nou lloc on viure i utilitzar-lo per guardar les coses del jardí.

Després de dues capes d'emprimació i dues de pintura blanca (no tinc fotos del procés, però no cal, no?) ara és així, blanc per a que no es vegi i passi desapercebut, he arribat a la conclusió que com més gran em faig més m'agrada el blanc.

Ara viu sota l'escala, i hi guardem els coixins, els fanalets de les espelmes, la regadora, ....

Ah, com pots veure la part de dins no l'he pintat, crec que és millor així per conservar intactes les coses que hi guardarem dins, no sé, potser és una mania meva.

Bon dimecres!!

Organitzar la roba

Reconec que passo massa hores fora de casa com per tenir-la impecable, reconec que si estigués a casa totes les hores de sóc fora treballant, tampoc estaria impecable, trobaria mil coses a fer abans que posar-me a fregar i treure la pols, i per això, tot i que no sóc la persona més ordenada de l’univers, sovint m’agafa un rampell organitzador d’espais, disposar les coses en capses, col·locar-ho de forma que sigui senzill trobar el que busques, bla, bla, bla

Al canviar de pis vaig trobar-me que l’espai d’emmagatzematge es reduïa a molt menys de la meitat, pel que fa a  la roba de diari (què és cada dia del mon) la tinc col·locada al vestidor i la roba de molt mudar (aquella que et poses per anar a les bodes (ara que hi penso, crec que ja s’ha casat tothom) i ocasions molt molt especials, és a dir, gairebé mai)  la tenia guardada una gran caixa o penjada al fons de l’armari, per a que no molestés!

Per això vaig comprar un armari d’aquells de lona, que es munta en poca estona, si no recordo malament crec que em va costar menys de 9 €.

El diumenge pel matí vam tenir  estona de moment de família muntant els tubs que fan l’estructura de l’armari i vestint-lo amb lona, m’encanten aquestes estones!

Ara arriba la part d’organitzar la roba.

 

Havia comprat unes quantes bosses de guardar la roba penjada, i volia posar-hi varies prendes dins de cada bossa (uns pantalons de seda i un top no ocupen gens d’espai!!!!). Al treure la roba de la caixa i del penjador vaig anar fent fotos a cada conjunt o vestit o abric, les vaig imprimir (petites i de baixa qualitat, no cal gastar tinta per això).

Ara tocava posar la roba dins les bosses.

 

I penjar amb una agulla imperdible les fotos del que hi ha dins.

Vaig aprofitar també per comprar unes caixes per guardar sabates (aquelles de talons impossibles o amb lluentons, en fi, les que només et poses un dia molt de tant en tant (i a sobre et fan mal)) en aquest cas no vaig fer fotos, ja que la mateixa caixa té una zona transparent i es veu l'interior.

Em vaig emocionar tant guardant la roba que també vaig guardar-hi els abrics d’hivern, tot i que molt aviat (més aviat del que voldria) hauré de treure’ls, però.... desseguida sabré en quina bossa estan guardats!

Com organitzes la roba que no et poses mai, o el canvi de temporada?

Bressol

La lluna surt,

arriba la nit.

Tu ja saps

que és l’hora d’anar a dormir.

Així que tanca els ulls,

tanca els ulls,

tanca els ulls.

Ningú no pot venir a fer-te mal.

Tu tens tanta por

de quedar-te sol.

Però ara no,

jo estaré amb tu per sempre més.

Així que tanca els ulls,

tanca els ulls,

tanca els ulls,

i dorm.

TANCA ELS ULLS

Autor: Sau

Canvi d'imatge a un marc d'un quadre antic

Feia molt de temps que anava al darrera d'un marc de quadre ben recarregat, ben ostentós, un marc que estigués molt lluny del meu estil, i resulta que el tenia molt a prop, en fi, aquest es el marc en qüestió

Carregat si és, però en aquesta imatge no pots veure lo pitjor, no veus el color real del marc, mira aquesta altra foto

Es d'un dorat -verd-esgarrifós, cal veure el potencial de la peça.

Al mirar-lo millor m'he donat compte que la part treballada no és de fusta, és de guix!! Però no importa, només afegirem un pas més.

Li dono primer dues capes d'imprimació, una capa de pintura marró fosc i finalment un parell d'esmalt satinat blanc a l'aigua (no tinc fotos del procés, però no cal, no?)

Aquí el tens!!! molt  millor, no?

Després li he passat paper de vidre per on m'ha semblat, per envellir el marc i donar-li una imatge de molt usat, i l'he penjat a la llar de foc, emmarcant el cap de cérvol fet de paper  

La capa de marró, com bé has endevinat és per que al passar-hi el paper de vidre hi hagi un color fosc a sota, hi ha llocs que si t'hi  fixes molt és veu el dorat-verd-esgarrifós, però m'agrada!

i ara una vista més general

m'agrada!!!

ara de l'altre costat!

Aquí el tens, acabat i penjat, què et sembla?

Tu també has "tunejat" algun estri  vell? li has canviat la imatge? m'ho expliques?

Bon divendres!

La cremallera

Tinc uns texans en els què la cremallera no para de baixar (sola), hi he aplicat la força bruta amb les alicates, massa vegades, agulles imperdibles, bla, bla, bla i al final no ha funcionat res de res!

I un bon dia vaig veure aquesta idea no sé pas on, i l'he aplicat a la ditxosa cremallera.

Necessitem uns texans i una anella,  per exemple la d'aquell clauer que vols llençar.

Passes l'argolla per la cremallera i

I ja esta!!!

Tant remenar la cremallera i la solució es tant senzilla!

Tu tens algun altre truc?

Petit canvi d'imatge

Ja fa uns mesos que vam fabricar-nos els gerros flotants i les rames de ficus que hi vam posar han estat tot l'hivern fent arrels, per això la meva mare se les ha endut a casa seva per plantar-les en un test.

Ara, doncs, és el moment de fer un petit canvi.

Al jardí tenim una gran quantitat d'aquests lliris, i penso que es una bona manera de decorar casa nostra sense gastar-nos res.

T'agrada?

Tunejar una safata

Continuo amb la meva obseció de fer més lluminosa la cuina, per això vaig estar buscant una safata per poder-li fer un canvi d'imatge, i vaig trobar això

Estic segura que mai havies vist una safata tant ...lletja? Crec que deu ser dels anys 70, i en aquell moment devia ser l'últim crit, pero... avui... no!

Després de dues capes d'imprimacio i dues de pintura blanca

Vaig decantar-me per pintar amb fruita, amb una poma, la vaig partir per la meitat i despres de posar-hi la  pintura la vaig estampar sobre la safata.

De primer la volia fer tota groga pero  em va semblar que quedaria avorrida i en vaig fer una de color verd, com pots veure no n'hi ha cap poma igual i aquesta era la idea!

I continuant amb la meva dèria....

Has pintat mai amb fruita o verdura? o tens alguna idea?  explica'm-ho o ensenya'm-ho!

Pop Cakes

Tot va començar amb aquesta foto

i un missatge que deia:

Proves: en sentit horari Philadelphia, melmelada de préssec, de maduixa i nocilla.
Aquesta tarda segona part.

Evidentment m'hi vaig apuntar.

Unes hores més tard, per la tarda ....

Gràcies, Lisa, per deixar-me ser el teu pinxe!!!

Art per la cuina

Tot que ella no pensi com jo, continuo dient que la nostra cuina és fosca, li falta llum, més que res per què no té finestra a l'exterior, com fora normal. No, la nostra cuina té una finestra interior!!!!

Per això estic capficada en donar-li punts de llum, i quina millor manera (a falta d'una gran finestra amb vistes al jardí) que donant-li claredat amb els objectes que hi anem posant?

Aquests són alguns del materials que he usat, un llenç, una plantilla amb el dibuix que volem fer al llenç (si tu ets més artista que jo et pots atrevir a fer el teu propi dibuix), un plàstic dur i transparent, rotulador  permanent, regle, cinta de pintor, cutter i unes lletres per formar la paraula elegida.

Dibuixem al plàstic el dibuix en ziga-zaga resseguint la plantilla, ens ajudem del regle per fer les línies ben rectes.

Amb el cutter retallem la part de la plantilla que ens sobra per poder-la usar per pintar

I l'enganxem al llenç, amb espai adhesiu i pintem amb pintura acrílica (en el nostre cas), quan encara és molla, la pintura, aixequem la plantilla, esperem a que s'assequi la part que ja tenim pintada i tornem a enganxar la plantilla, i continuem el nostre dibuix, un cop sec hi enganxem la paraula escollida

La salamandra de fusta, que ha hivernat a la cuina i aviat podrà sortir al jardí, acompanya el nostre art per la cuina.

Què et sembla? 

Tot que ma mare digui que no, continuo pensant que la nostra cuina és fosca, li falta llum, llum natural!!!!  i jo ja estic donat-li tombs a un nou projecte per la nostra cuina!

Bon dimecres i que tingueu una bona Pasqua.