Alimentem a la fauna silvestre

A casa tenim fusta de palet que ens va regalar bon amic nostre, tinc en ment un projecte per ella però encara no el puc dur a terme i vaig pensar que, mentre arriba el moment,  en podria usar una peça per a fer un menjador per als pardals.

La idea és molt simple, ens hi posem? 

Les mesures no son massa importants, dependrà de les mides de les teves botelles, ara ho veuràs!

Primer, amb la caladora, vaig serrar la fusta per a fer l'estructura, em va sortir per a fer-ne dos, ho vaig polir amb paper de vidre i envernissar, el vernís ja duïa el tint.

Amb el trepant li vaig fer un foradet a la fusta llarga, ara veuràs per què.

Muntem les dues peces, en forma de L

Li posem un ganxo per a poder-ho penjar

D'una botella de plàstic qualsevol en tallem el cul, ho polim una mica per a que no quedin arestes.

Ara ja ho tenim tot, iniciem el muntatge, lliguem amb un filferro una botella de vidre, que tinguis per casa, ja que tot el que usem es reciclat, a la fusta llarga, passem el filferro pel foradet que em fet abans i el caragolem per a que quedi fixada la botella, només per a que no caigui, però la podrem treure estirant cap a dalt, a la part de baix empeguem a la base el cul de l'ampolla de plàstic que em retallat, ara ja es veu la idea, eh que si?

L'omplim de menjar per als moixons i esperem que la gravetat faci la seva feina, i a mesura que s'abuidi la part de baix es vagi omplint, i si s'ho acaben és molt senzill treure la botella de vidre i omplir-la de nou.

Només ens queda penjar-ho a la paret i que els ocells ho trobin .

T'agrada?

Bon dimecres

Pots folrats de ganxet

En el blog de Kireei vaig trobar aquesta coseta tant bonica i li vaig enviar a la meva mare, ella és la manetes per a fer aquestes coses.

                                       
                                                                       Kireei

I aquesta és la nostra versió, en el seu jardí hi ha la bicicleta del seu pare, quasi una relíquia, no té les gomes de les rodes ja que estaven fetes malbé, la va  polir tota i la va pintar per que no s'oxidi, hi va posar una vareta de metall i hi va penjar uns porta testos que jo ja no utilitzava i ara hi hem col·locat els pots folrats de ganxet. Els pots són reciclats dels que comprem amb la melmelada.

Ara la versió de nit, que et sembla?

Les espelmes enceses li donen una imatge molt.... romàntica?

M'encanta!! i a tu?

Bon dilluns!

Compostem!!!!

A casa, ja saps que, intentem reciclar tot el que podem, per això ja feia temps que volíem anar un pas més enllà, volem compostar!!  vam buscar informació a la xarxa, com ho podríem fer?  podem fer el compostador  nosaltres mateixos? quins materials ens cal? és molt complicat? doncs si! el podem fer nosaltres, però volíem que fos tancat, el nostre jardí   és  petit, no volíem que tingués un impacte visual massa fort, també que  tingues una porta a la part de baix per a poder treure el compost apunt per utilitzar i poder seguir llançant per la part de d'alt les deixalles que anem generant cada dia, llavors havíem de descartar la pila a la vista encara que fos tancada amb un filat, també els bidons  de plàstic per no tenir una porteta a la part de baix, o sigui que el construíem amb fusta de palet, que ens va semblar que per el nostre nivell de manetes era massa o el compràvem fet!

Ahir vaig comprar-lo, al Lidl, casi 40 Euros, no em va semblar massa car, pels preus que havia estat mirant!

Muntem la base i l'ancorem al terra, la fixem  com si fos una tenda de campanya! Els forats del terra  són l'entrada per a que els animalets (prefereixo no pensar qui són)  pugin arribar a dins i fer la seva feina, descompondre!

Una estona més tard, i després de batallar amb les unions de les parets, asseguts dins del compostador per torns, vam col·locar la tapa! ja el tenim muntat!!!

Els forats laterals  són per ventilar, la barreja ha d'estar ben oxigenada! i veus la tapa inferior? en uns mesos l''aixecarem i tindrem el compost fet! En aquest compostador n'hi ha 4 de portes, la que toca a la paret no la podrem utilitzar, però si les laterals i la del davant.

El compostador s'ha de ubicar en un lloc a l'ombra,  així ho hem fet, entre la paret i les moreres no l'hi toca casi gens el sol! Cal barrejar materials secs i humits, per ara el material sec son les fulles que cauen de les moreres i l'humit la gespa que vam segar ahir, avui hi posarem l'orgànica que tenim a la cuina. L'Èric  està content, diu que ara ja no li farà mandra, com li feia anar al contenidor del carrer a llençar l'orgànica. 

També diuen que si  està  ben fet no fa pudor, ni atrau animalons (tampoc vull saber quins són ) indesitjables.

En uns mesos tindrem el nostre propi compost, per al jardí i les jardineres, i d'aquesta manera deixarem de comprar sacs de torba i deixar d'utilitzar la compostadora comarcal (que no m'ho trauran dels meus impostos però....)

Tu també compostes? ensenya-me'n!

Bon cap de setmana.

Polseres amb les xapes de refresc

La meva mare ja fa dies que ens perseguia, doneu-me totes les xapes de les llaunes de refresc que us caiguin a les mans! ens deia.
I nosaltres molt obedients els hi em buscat, guardat, donat i esperat a veure que en volia fer!

Aquests són els ingredients:

Cinta del color que vulguem, estreta, això si, per poder passar pels dos forats que fa la xapa, evidentment les xapes (te un altre nom?), un encenedor per segellar la punta de la cinta per a que no es desfaci  i paciència,

Jo t'ensenyaré fotos del proces de fer les polseres però no et puc dir com fa, ella va anar provant fins que se li van anar lligant i  nomes en trec un -ara es passa per aquí, ai, no, no,  per aquí, i després per sota i ara cap  aquí !!!

Es van lligant les xapes amb moviments endavant, enrrere, amunt i avall!!!!

Afegim l'altra cinta, en el nostre cas, d'un altre color!!!

I aquesta és la meva, t'agrada?

Neteja de la mampara de la dutxa

Buscant informació de com netejar les taques de l'alfombra com pots veure aquí , vaig descobrir que la mateixa barreja per a treure les taques de l'alfombra funciona per a les taques de  calç de la dutxa, i com no podia ser d'altra m'hi vaig posar.

Aquest és l'estat de la mampara, la netejo amb un producte anti-calç cada setmana, però tenint l'oportunitat de fer-ho amb algun producte natural i ecològic i que no em cal anar a gastar-me res, per què tot ho tinc a casa, doncs... per  què no?

Posem la barreja de 3 cullerades de vinagre, 2 de sabó dels plats i l'aigua calenta en un recipient per a polvoritzar i ...som-hi!!! 

Polvoritzem tota la mampara i ho deixem actuar uns minuts i només  cal esbandir amb l'aigua de la dutxa, ni fregar, ni rascar, ni res de res!!! Per la part de fora fem el mateix i ho retirem amb una baieta humida i ja esta!

Encara hi queda alguna taca  però   poca cosa  veig que no  és  infal·lible  però  el Viakal tampoc!

Tu tens alguna formula magica feta per tu? 

bon dimecres 

Au! ja l'hem tacat!!!

Tot i que al posar l'alfombra vam pactar no menjar al sofà, no van durar gaire les bones intencions!!! i la llei de Murphy treballa molt i fins i tot arriba a sorprendre't!!! bé, doncs,  sí, em tacat l'alfombra!!!

Quin desastre!!! vaig netejar les taques desseguida, amb una baieta humida, i van desapareixer, però al cap d'uns dies, potser al trepitjar la zona, o ves a saber, van tornar a sortir! quin desastre!!!
I vaig iniciar la recerca de la solució, i vaig trobar una fòrmula que es repetia a molts llocs, senzilla, ecològica i amb productes que tots tenim casa.

Tres cullerades de vinagre blanc, dues de sabó de rentar plats i una tassa d'aigua calenta, aquesta  és la  fòrmula,   fàcil, no? ara tan sols queda saber si funciona!! Primer passem l'aspiradora i ens hi posem.

L'Èric va oferir-se voluntàriament a fer la neteja!!! Sense demanar-li? mmmmmm.... segur que això  tindrà alguna contrapartida!!!! 


Uns instants després de començar, les taques ja no hi eren! havien desaparegut!!! ja? tant depressa? 

Amb paper de cuina eixuguem una mica la humitat, i ho deixem assecar! Amb aquesta calor la veritat  és  que no tarda gaire!

I aquest n'és  el resultat!

Tornem a tenir l'alfombra com si fos ..  nova?

Fins dilluns, que tinguis un bon cap de setmana!!!

xancles de reciclatge

L'altra nit a l'Eduard se li va trencar una de les xancles, et pots imaginar el fart de riure que ens vam fer la resta, al veure'l caminar d'aquella manera. I a mi, se'm va encendre la llumeta!!! Tots dos fem quasi la mateixa  talla de peu, si ja sé , alguna cosa no funciona, normalment ells fan el peu molt més gran que elles, en el nostre cas crec que sóc jo, la rara, pel peu que tinc hauria de fer, potser, un pam més!!! (ja,ja,ja)

Havia vist molts "tunejos" de xancles a la xarxa  i ens vam posar a reciclar les xancles.

Necessitem unes xancles, tisores, cinta mètrica i uns retalls de roba. En el nostre cas hem usat les xancles trencades, encara que en pots trobar de molt barates a les botigues de tot a euro, i per la roba em utilitzat una vella camisa  meva, que guardava per si algun dia em feia falta la roba per fer alguna cosa i per fi li vaig trobar la utilitat, però pots utilitzar la roba que vulguis, potser un mocador que t'agradi, o no sé, el que vulguis o tinguis a casa.


Treiem la part de la xancla que canviarem, un cop a fora retallem 4 tires de roba, en el nostre cas son de 4 cm d'amplada,  però  crec que ho havia d'haver fer  més ample, i tota la llargada de l'esquena de la camisa, ens sobra llargada pero d'aquesta manera treballem  més bé, passem dues tires pel forat del davant i les anusem ben fort i encaixem el nus en el forat que feia el topall, ens les provem, per sobre els dits fem un altre nus  i decidim quina llargada han de fer les tires laterals i hi fem, també, un bon nus a cada costat, amaguem els nusos en els forat, retallem la roba sobrant i llestos!!! ja tornem a tenir xancles!!!! T'agraden?

Pots donar-li diferents formes com pots veure en aquests tutorials, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.

Espero que t'inspiri,

bon dimecres festiu!

Entorn

Ahir vaig anar a l'Estany d'Ivars-Vilasana, la veritat és que tot i estar aprop de casa (tant aprop que hi he anat fins i tot amb bici, encara  què és una bona passejada)  i ser un entorn magnífic no hi anem gaire sovint i ahir, em vaig animar.

La sequera és espectacular, pero l'estany no perd massa bellesa. Aquesta és la imatge de benvinguda, per una de les entrades a l'estany.

En un entorn tant sec com el nostre, veure tanta quantitat d'aigua i vida, esborrona.

La historia de l'estany és ben curiosa, en el seu inici era un estany natural, format  a causa del nul drenatge de l'indret. Molts anys a l'estiu s'assecava i n'havien explotat la sal acumulada al fons, i a la primavera i a la tardor, amb les pluges, s'omplia. A la segona meitat del 1800 va construir-se el Canal d'Urgell, i degut desguàs de les aigües del  rec de les finques de la vora,  va fer pujar el nivell, ampliant aixi el seu perímetre i endolcint-ne l'aigua i convertint-se en el més gran de la Catalunya interior. A les riberes, les masies oferien allotjament, hi havia gent que hi passava la lluna de mel!!! L'estany era molt conegut a l'època, venien caçadors i pescadors de força lluny, atrets per la varietat d'ocells i anguiles. L'any 1951, l'empresa que va aconseguir els permisos necessaris per a dessecar l'estany, va enllestir la feina. I aixi va estar fins que a l'any 2005, despres d'uns quants anys de projectes, tribunals, consorcis i obres, va iniciar-se l'ompliment, usant la mateixa aigua de reg que haguessin usat les finques que hi havia.

I ara tenim, ben aprop,  un estany preciós, ple de vida, zona de descans de les aus migratòries, amb  espais de guaita, barques,  ....

Fes-hi una ullada http://www.estanyivarsvilasana.cat/ i si pots, atansat-hi!

bon dilluns,

Fem familia

Ens passem tots moltes hores fora de casa, per estudiar un (tot i que ara està de vacances)  i treballar els altres dos, i quan arribem tenim massa coses a fer i estem cansats, per això el cap de setmana és el moment per trobar-nos i fer alguna cosa tots plegats. Compartir un espai, un temps i un projecte, encara que sigui fer galetes, ens apropa, ens ajuda, ens millora, ens atansa, hem d'organitzar-nos i col·laborar, com m'agrada!!!

Aprofitem el llibre que li vaig regalar per Sant Jordi a l'Eduard i fem una recepta de galetes.

Una estoneta tots junts i amb degustació al final

Bon dilluns

La collita

Ens fa molta il·lusió, no em pogut ni esperar a netejar-les (per a fer una foto mes bonica), res de res, us les havíem d'ensenyar, aquestes son les nostres primeres tomates.

L'Eric les va collir ahir per la nit i avui ens les menjarem, com m'agrada poder menjar del meu jardí i a sobre gratis i ecològic!!!

Bon cap de setmana!!

Què hi falta?

M'he estat mirant el sobre del nou moble del racó de reciclatge i... no creus que hi falta alguna cosa, és molt pobre, no et sembla?

He rumiat molt que hi podia posar, evidentment que ja tingues a casa, no em venia de gust comprar res nou i no m'hi volia gastar "ni un duro", he recordat que al garatge hi tinc algunes unes tenalles de vidre antigues no gaire grans, ara a esperar a veure com hi queda.

Aquesta és la tenalla, no sé que hi havia pogut haver originalment dins, ni com era la tapa, ni per a que servien,  ni res de res, haurem de preguntar-ho!!

Porta una carcassa de plàstic, a hores d'ara bastant deteriorat, el temps fa molt de mal!!!

Amb les estisores de l'Eduard de tallar les guies de metall del pladur he tallat la coberta de plàstic, com estava molt ressec no ha costat gaire, també he de dir que aquestes estisores tallen tot el que se'ls posa davant.

Un cop treta la coberta veiem que   la nostra  tenalla està molt bruta, doncs.. a estovar un estona amb lleixiu amb detergent. La veritat és que no ha costat gaire netejar-la.

I ara a provar diferents possibilitats, la guanyadora és aquesta.

T'agrada? les rames les tenia d'un centre de taula que havia tingut temps enrere, són de plàstic i els pots donar la forma que creguis millor,  i les boles de vidre verd també ja eren a casa, vivint a l'armari d'articles de decoració en desús.
D'aquesta manera reciclem coses antigues i coses que ja no usàvem, els donem una altra oportunitat.

Ara una de més a prop!

Bon dimecres!