I a per dintre?

Ja tenim quasi tota la feina feta de l'armari al nostre racó de reciclatge, com pots veure aquí, aquí i aquí, què ens queda? Doncs... la part de dintre, hi ha molts cubells, cadascun per una deixalla diferent, i ara ve el problema....explicar als de casa quin és quin!!! i vaig pensar que una imatge val més que mil paraules, i tal i com diu la dita popular, vaig buscar per la xarxa fotos que poguessin identificar el contingut dels contenidors. 

Orgànica, plàstic, paper, medicaments, piles i un altre on hi posarem els llibres i receptes de cuina.

Ja ho veus, hem deixat a la part de d'alt la caixa amb els llibres i receptes de cuina, a sota una altra amb les bosses d'escombraries, baietes, fregalls, .... al costat el de les piles utilitzades,  un altre on hi posem els medicaments caducats o que ja no utilitzem per portar a la farmàcia per al seu reciclatge, i finalment a la part de baix el dels envasos, una caixa que he folrat amb paper de diari per al paper i per últim el de la orgànica.

I ja està, què et sembla? 

Bon dilluns

La cirereta del pastís

Un cop buidat de trastos el racó  i fet el muntatge de l'armari ens calia posar-hi alguna cosa a sobre per deixar-ho més acabat, la cirereta del pastís, i ens vam decantar per la fusta.
Vam donar al Salva, el nostre amic fuster, les mides per a què ens fes una peça de fusta xapada sense tractar per al nostre nou armari.

Aquí la tens, apunt per a treballar-hi, sobre la taula de la cuina (no tinc més llocs on fer-ho, l'Eduard ha copat el traster-taller-rebost i ... no hi cabem!!!)

L' he tenyit amb "munyeca" que en diuen, són fils de cotó blanc, es mullen amb el tint (a l'aigua en aquest cas, color noguer) i els utilitzem com un pinzell, i simplement l'anem resseguint la veta la fusta i li anem canviant el color.

Un parell de mans de vernís i ja el tenim.
He de dir que la foto no li fa justícia.

L'hem instal.lat sobre l'armari, la meva primera opció era enganxar-lo amb un producte anomenat No Mas Clavos que tenia a casa de quan vam fer la taula de centre, per enganxar el prestatge que vam fer-hi a sota, però al fer una recerca a la xarxa de com es podria desenganxar, si algun dia ens calia, vaig veure que o no podriem o seria molt difícil, i ens vam quedar amb la segona opció un parell de cargols posats per la part de sota, per la part  dins de l'armari.

Al damunt hi hem col·locat  la cafetera, d'aquesta manera descongestionem una mica l'aigüera i... veus els pots de vidre del costat?

Ara ja tenen el seu lloc definitiu. La safata no la miris, provaré de pintar-la, canviar-li la cara, a veure si funciona, tens algun suggeriment?

Molt bon cap de setmana.

El moble del racó de reciclatge

Després de donar tombs a varies opcions que tenia al cap, de valorar, tornar a començar, de sumar, de restar, de buscar,  em vaig decantar per aquesta.

En l'ultima visita a Ikea vaig comprar un armari de cuina, és un armari de paret, dels de penjar, poc profunt, força alt i amb l'amplada que necessitava, és aquest 

I aquí comença la part que més m'agrada (després d'anar de compres, es clar!!!!) és el montatge!! Sí, si que m'agrada!! l'estona d'estar sentats a terra, amb les instruccions a les mans, amb les bosses de ferratges i un munt de peces de fusta esbarriades al nostre voltant, és una estona per a fer coses en familia, sempre que ningú és posi nerviós! Seguir les instruccions, donar opinions -Em penso que aquesta és la posició!  diu un -No, no, és al revés!! diu l'altre - Jo vull ficar aquests claus!! diu un altre. Si, si que m'agrada, construir una cosa, veure com a cada peça que poses atansa més tot aquell batibull a la forma definitiva.

Tot i que és un armai de paret vam  posar-hi potes, aquestes les tenia de quan, ja fa uns anys, uff, massa anys, com passa el temps!!! vaig comprar els mobles dels banys i un dels jocs de potes va desapareixer, vam haver d'anar a comprar-ne un altre joc, es clar!!!  i com la llei de murphy és incansable, poc temps després de muntar les potes noves, van apareixer les que havien desaparegut. Les vaig tenir guardades, esperant una ocasió com aquesta.

Aquesta és la part més complicada per a mi, ajustar les portes, però no per l'Eduard!

Un esplèndit diumenge pel matí! en familia, divertit, que agermana, que enforteix els vincles, ....

Bon dimecres

El racó de reciclatge

Ja saps que m'agrada reciclar i a la nostra cuina hi ha una zona dedicada a emmagatzemar part dels cubells d'escombraries  dels productes per reciclar.

Horrible, eh que sí? aquest espai és un racó que fa la cuina i la veritat és que no m'ha agradat mai, quan vam planificar la cuina, no hi vaig pensar, creia que a l'armari de sota l'aigüera hi cabria tot, pero no! en aquest armari hi tinc el cubell del rebuig penjat a la porta i tots els productes de neteja, i per això he estat anys veient aquests cubells aquí, amb el temps fas veure que no hi són, no els mires, com si no existissin, només  quan els utilitzes, però sense entrar a valorar què és horrorós que estiguin allí, tant a la vista.

El marró ès el de l'orgànica que el consell comarcal de la nostra zona ens va regalar junt amb una xerrada, quan es va poder començar la recollida selectiva de l'orgànica, a partir de llavors  la nostra zona disposava d'una compostadora comarcal.
El blau  és el del plàstic, un cubell normal i corrent amb pedal d'obertura.
La resta de cubells i caixes de productes per reciclar els tinc esbarriats per armaris de la cuina, sobretot en el raconer del que ja te n'he parlat.

Vaig donar-li tombs, i més tombs, veia armaris de cuina dedicats a fer aquesta funció, pero no tenien cabuda a la nostra cuina, tots eren molt profunds i baixos, ja que anaven destinats a anar juntament amb els altres armaris baixos. Jo volia un armari menys profund  i més alt. I vaig trobar la solució, però primer calia  treure aquest radiador,  mai l'hem utilitzat per que a l'hivern vam descobrir que no ens calia endegar-lo. Com ja t'havia dit vam fer venir el Ramon, el nostre electricista i fontaner de confiança.

Cal buidar el circuit d'aigua dels radiadors i tapar els conductes que la porten. En el nostre cas es va posar taps als tubs per si algun dia volem tornar-hi a posar el radiador, mai se sap!

Bon dilluns

Sabó de casa per la rentadora

Per la xarxa pots trobar milers de receptes per a confeccionar un mateix el sabó, els ingredients bàsics són oli reciclat, sosa i aigua, ganes de fer-se un mateix les coses i una estoneta del teu temps. Com hi ha milers de tutorials de com fer-ho no cal que t'ho ensenyi, oi?

Un cop fet, tallat en pastilles ( ja que el vam fer sec)  i esperat el temps reglamentari per a usar-lo, vam començar a usar-lo a la rentadora.

Ratllem un parell de pastilles, son petites.

Agafem els ensenyals de sabó i els posem dins un vell recipient de sabó líquid de 3 quilos i hi afegim aigua calenta per ajudar a desfer els ensenyals, ho sacsem i esperem una estona, ara ja tenim sabó líquid per a la rentadora.

L'usem de la mateixa manera que el de compra, la roba queda perfecta i ens estalviem força diners, ja que nomes vam haver comprar la sosa càustica.

N'hi ha que en lloc de ratllar-lo  ho fan amb ganivet i el llesquen, i barrejat amb aigua ho posen al foc, i en un moment ja tenen la pasta de sabó.


N'hi ha que ja el fan líquid què és molt pràctic, ja que nomes l'has de treballar una vegada, però ocupa molt espai i ara per ara, prefeixo pastilles, potser la pròxima el farem líquid.


Tu fas sabó? també en poses a la rentadora? L'utilitzes per a altres coses?


bon divendres

Gerros flotants

Uns mesos enrere vaig veure aquest gerro, em va semblar molt elegant, discret, divertit i que el venen en aquesta pàgina. Una llàgrima flotant!

                     

Em va semblar quasi exquisit! tant simple, tan pur, tant inspirador,  ...

En aquell moment els engranatges van posar-se en funcionament, com ho podia fer? com sempre,  havia de ser barat, fet per nosaltres, ..... Tot i que de barat ja n'és a la pàgina que t'he ensenyat abans, però...

I pensant en el tema del reciclatge vaig veure clar com ho volia fer, el que necessitem es:

botelles de vidre, en el nostre cas són les de vinagre de mòdena, alambre, alicates, els clauets de Cuelga Facil i martell.

Com et pots imaginar amb l'alambre fem un tomb al coll de la botella i creem un ganxo per a penjar-ho, no hem fet fotos del procés, però només cal que quedi discret, vull dir que no es vegi massa l'arnella que farem amb l'alambre, decidim com ho volem penjar, quina forma donarem al conjunt i ja esta!!

Nosaltres em triat un gran pany de paret, en el que només hi ha el telèfon de l'intèrfon, on encara no em decidit que hi posarem i per ara aquesta és la nostra opció, almenys per una petita part de la paret.

Després de provar la disposició, una mica d'aigua i ....

A més penso què és una forma molt sencilla de canviar la decoració, ara hi ha branquetes del ficus benjamina, pero imaginat-hi unes tulipes, o potser unes gerberes, o ... tampoc cal que sigui flor natural tallada, n'hi ha de plàstic que fan meravelles, o potser per festes de Nadal unes branquetes a conjunt amb la resta de decoració?

T'agraden els nostres gerros flotants?

Bon dimecres

Etiquetes als pots de vidre

Uns dies enrere vaig ensenyar-te com havia fet l'experiment de fer l'etiqueta en un pot qualsevol, i avui és el torn d'ensenyar-te els pots on hi he fet les etiquetes diguem-ne ... en serio.


La tècnica és la mateixa,  canviant les enganxines, aquestes me les va portar una amiga Lisa, que sabia que les buscava, o sigui que no sé d'on les va treure, he de dir també que són més primes que les enganxines que vaig utilitzar en l'experiment i per això és una mica més dificultós treure-les un cop hem acabat el procés.

Són els pots del sucre i de les càpsules de cafè ( com segur que ja hauras endevinat son de l'ikea), han quedat molt bonics i m'agrada l'estètica poc cridanera que tenen. 

Aviat t'ensenyaré on els he col·locat a la cuina.

bon dilluns

Una mica més dels mobles de jardí

Aquest estiu ens hem dedicat a fer canvis i millores al jardí, no és un gran, esplèndid i fabulós jardí però és el nostre jardí i per això hem volgut dedicar-hi part del nostre esforç per millorar-lo, fer-lo més còmode i passar-hi més temps.

Hi vam posar llum!!!! 

                                        

Després van canviar els mobles!!!

Ara era el torn de millorar-ho una mica, en concret els seients, donar-los més comoditat i així poder-hi estar llargues estones de tertúlia, de lectura, sopant a la fresca o simplement sense fer res, sense sentir dolor al ...., com era aquella frase? ah, si!!! on l'esquena perd el seu nom!!!!

La setmana passada vaig fer unes mini (molt mini) vacances i vaig aprofitar per anar amb la meva mare al mercat setmanal que fan a un poble veí, una de les primeres parades que vam trobar oferia roba que venien a peces o sigui a retalls grans, en vam veure una que em va fer el pes i a més n'hi havia prou trossos per a fer el que volia fer, però, tot i això, vam decidir donar un cop d'ull a la resta de parades per a veure que tenien, despres de molt remenar, passar calor, caminar molt i de comprar altres coses que ens feien falta, vam tornar a la primera parada per quedar-nos aquelles peces de roba que haviem vist i que a més tenien el preu molt interessant!!!

Ja amb la roba a casa, vaig començar a preparar el farcit, pel de les dues cadires vaig utilitzar dos dels tres coixins (que va ser l'únic que vam conservar) del vell sofa que tenia a la sala, que hi anaven quasi perfectes, i per la resta teniem un vell matalas que vaig retallar, ja que comprar l'espuma resulta carissim.

Com jo no sé cosir a màquina, aquesta feina la vaig encomanar a la meva mare, va fer les fundes dels coixins i amb velcro va fer les tanques.

El pressupost total, entre el velcro i la roba és de 12,00 €!!!

Ja només quedava posar-los al seu lloc i gaudir de fresca del final de la tarda.

Ens encanta com ha quedat, sembla una cosa bona i tot, eh?

Bon cap de setmana!

Tomates

Em fa molta il·lusió, estem molt contents i orgullosos, ja saps que fa algunes setmanes que vam plantar, a les jardineres del nostre jardí, unes tomateres, les vam lligar per a que no es trenquin i ja en vam veure les primeres flors.

Avui et vull ensenyar... 

Son les nostres dues primeres tomates!!!! ara nomes ens cal esperar!!!

Testos reciclats

D'una manera o d'una altra, a les cases, utilitzem molts i molts envasos ja siguin de plàstic, vidre o metall, per a mi és important reciclar, separar cada tipus de deixalla i portar-ho a cada tipus de contenedor per al seu reciclatge, sóc del pensament que  cal tenir un món més net, un món més verd, un món més ecològic,  en definitiva procurar viure en un món millor.

Per això vaig pensar que podriem donar als envasos de metall ( de la tonyina i de la pinya) una altra vida útil, convertint-los en  testos pel jardí.

Els vam pintar, amb pintura blanca d'esprai.

 Els hi vam fer 3 forats per a que l'aigua sobrant pugui sortir

i només queda plantar, en aquest cas hi vam posar bulbs que a teniem a casa

i tu, dones una altra vida a les deixalles? que fas?

Bon dilluns!

Pots de vidre amb etiqueta glaçada

Feia temps que hi donava tombs, com podia fer una etiqueta que fos discreta i a la vegada visible als pots per identificar el contingut i al mateix temps decorar-lo?
Al final em vaig decidir, podria fer-ho amb una etiqueta glaçada? vaig anar a la botiga de manualitats i vaig preguntar com ho podia fer, si hi havia algun producte per glaçar el vidre, i em van dir que ells de producte químic per fer-ho no en tenien, ja que era perillós, però que tenien un líquid que al assecar-se donava la mateixa sensació, total que me'l vaig quedar, llavors va venir la feina de buscar alguna cosa per fer el negatiu de la imatge que volia que es veies, vaig trobar pegatines, en un tot a euro,  de goma eva, amb formes animals, vegetals i números per a fer la pràctica i més endevant quan en trobés amb lletres i ja tingués clar com es fa, fer-ho als pots de vidre,  que ja tinc triats!

Aquests són els materials que necessitarem:

Les pegatines que escollim, un pot de vidre ( en aquest cas es de salsa guacamole ), celo, estisores, pinzell i el líquid que glaça.

I ja ens podem posar a treballar, delimitem amb celo el rectangle que volem glaçar i a dins enganxem les pegatines que triem, en el meu cas vaig posar-hi el numero 39, em va gràcia, és la meva edat!

Procura que quedin ben adderides, ja que el liquid amb el que pintem es pot colar cap a sota i no ens quedarà bé, tambe et recomano que les dues capes que cal fer siguin molt fines (en el meu primer intent vaig mullar massa el pinzel i al voltant de les pegatines va quedar horroros), procura fer les capes uniformes i evita acumulacions.

Un cop fetes les dues mans i sec ja pots retirar les pegatines i el celo

i queda la imatge en negatiu del que has triat.
T'agrada? tens una altra manera de fer-ho? me l'ensenyes?

Les tomateres del nostre hort

Ara,   ja comencen a ser grans, les nostres tomateres necessiten que els hi fem  el seguent pas, cal lligar-les per a que no es trenquin les tiges amb el seu propi pes.

Juntament amb la meva mare (ja que ella en sap mes, millor dit, ella en sap, jo no!!!) vam plantar les canyes al costat de les tomateres i les vam lligar (el fil és biodegradable).

El montatge es una mica diferent de com ho fan ells al seu hort, el nostre espai per clavar canyes es limita a l'espai de la jardinera!

i aquestes són les primeres flors, això aviat es convertira en tomates!!! mmm.... quines amanides que farem!!!!