Guardar a les nits d'estiu els coixins de les cadires del jardí (aquí i aquí) és converteix en un suplici. Jo els guardo cada nit, (suposo que tu també ho fas, no? o sóc jo sola la rara?) després de la sobretaula de sopar, primer per que no vull que els toqui el sol tot el dia i després hauria de treure el pèl que hi deixarien tots els gats del veïnat al fer la migdiada.
Ja feia temps que aquest bagul gegant (i de colors estridents) de quan el meu fill era petit i el tenia a la seva habitació ple de joguines era quasi buit, a mesura que els nens es fan grans les joguines es fan petites!!!
En fi, al ser un bagul de plàstic i molt resistent vaig pensar fer-li un canvi d'imatge, i donar-li un nou lloc on viure i utilitzar-lo per guardar les coses del jardí.
Després de dues capes d'emprimació i dues de pintura blanca (no tinc fotos del procés, però no cal, no?) ara és així, blanc per a que no es vegi i passi desapercebut, he arribat a la conclusió que com més gran em faig més m'agrada el blanc.
Ara viu sota l'escala, i hi guardem els coixins, els fanalets de les espelmes, la regadora, ....
Ah, com pots veure la part de dins no l'he pintat, crec que és millor així per conservar intactes les coses que hi guardarem dins, no sé, potser és una mania meva.
Bon dimecres!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada